Gestió del patrimoni arqueològic

A la classe d’avui hem tractat la gestió del patrimoni arqueològic, i més concretament, sobre la tipologia i la quantitat d’intervencions que s’han dut a terme. A part, també hem tractat l’evolució de la regulació jurídica del patrimoni històric al llarg dels anys, sobretot les innovacions del segle XX i el segle XXI i la manera com ha evolucionat l’interès pel patrimoni nacional i tot allò que ha implicat.

Pel que fa a Catalunya, on ens hem centrat més, les principals intervencions que s’han dut a terme a partir dels 90’ han estat intervencions d’urgència ja que a partir d’aquests anys es va produir un “boom” en la construcció i la indústria, fet que va comportar que es comences a construir pel territori de manera exhaustiva, i, lògicament, molts vestigis van ser descoberts a causa d’això. En canvi, a partir del 2007 fins ara aquestes intervencions d’emergència van baixat considerablement degut a la crisi econòmica que ens està afectant en tots els sentits.

Actualment, a pesar que hi ha noves regulacions sobre el patrimoni que en teoria permeten conservar i gestionar molt millor el patrimoni, hi ha una certa jerarquia que provoca el rebuig de cert jaciments que no es consideren “rellevants” i només es documenten, és a dir, s’excaven i es retiren perquè, per exemple, es pugui seguir amb alguna construcció. Aquest fet, provoca que l’arqueologia es vegi com una “mesura” que s’ha de prendre quan es troben algunes “pedres” però que realment aquests nous jaciments no s’utilitzin per cap estudi posterior i simplement es faci perquè s’ha de fer, qüestió, si més no preocupant ja que envia una imatge a la resta de la població de molèstia, és a dir, que l’arqueologia és una doctrina molesta que interromp una obra.

A part, tenim la preocupant xifra d’intervencions arqueològiques per investigació, dada que és molt ínfima en comparació a les intervencions que es duen a terme durant unes obres. Aquesta xifra tant petita és degut a les poques inversions que es fan en cultura, un fet preocupant tenint en compte la resta de països de la UE. A més a més, lògicament, la millor explotació arqueològica també comportaria un millor coneixement històric, fet que, seria beneficiós per tota la societat tan científica com no-científica.

Fotografia de l'intervanció d'emergència que es va dur a terme a la segona fase de les obres del carrer Verge del Roser, a Morella, Castelló– Aquesta imatge il·lustra perfectament les intervencions d'emergència.