Entre vestigis

A l’última sessió el tema central ha estat els conflictes entre les comunitats, concretament, entre l’oposició que sorgeix forces vegades entre una part de la població i la investigació arqueològica, sobretot la oposició que genera una part de la població jueva. A més, també hem tractat la reivindicació de la cultura afroamericana i en relació, l’arqueologia de l’esclavisme i tot allò que comporta; les formes de vida de la població esclava, la dominació i formes de resistència, els vincles amb el passat africà i la diàspora africana. A part de la reivindicació per les poblacions oprimides pel colonialisme blanc.   Arran d’aquest conflicte entre els arqueòlegs i les societats jueves, o bé natives americanes a classe ha sorgit un debat en el qual ens preguntàvem sobre les raons que podrien tenir aquestes societats per mostrar tanta reticència a les excavacions als jaciments jueus i/o natius americans. Normalment aquest rebuig ve donat per la indiferència als resultats dels arque...

A la sessió d’avui hem tractat tot els procediments i les implicacions referents a l’espoliació i el transit il·legal de béns arqueològics. Primer de tot hem identificat els principals països als quals es duen a terme aquestes activitats d’espoliació, per exemple, a Síria hi ha molts camps on es troba material arqueològic ple de forats provocats per la població local que busca material valuós per poder exportar cap a occident. A part d’aquests primers factors, també hem tractat les diferents xarxes jeràrquiques que fan possible aquest trànsit de material, xarxa la qual té actors com els col·leccionistes privats, museus i, fins i tot, diversos possibles arqueòlegs que fan possible el blanqueig d’aquests elements.   Tota aquesta problemàtica que provoca aquesta xarxa d’espoliació il·legal provocà diversos intents de sanció i de regularització per part d’organitzacions com l’UNESCO,   a part, aquesta xarxa també provocà una re definició del concepte de “patrimoni de la human...

A la classe d’avui hem tractat la gestió del patrimoni arqueològic, i més concretament, sobre la tipologia i la quantitat d’intervencions que s’han dut a terme. A part, també hem tractat l’evolució de la regulació jurídica del patrimoni històric al llarg dels anys, sobretot les innovacions del segle XX i el segle XXI i la manera com ha evolucionat l’interès pel patrimoni nacional i tot allò que ha implicat. Pel que fa a Catalunya, on ens hem centrat més, les principals intervencions que s’han dut a terme a partir dels 90’ han estat intervencions d’urgència ja que a partir d’aquests anys es va produir un “boom” en la construcció i la indústria, fet que va comportar que es comences a construir pel territori de manera exhaustiva, i, lògicament, molts vestigis van ser descoberts a causa d’això. En canvi, a partir del 2007 fins ara aquestes intervencions d’emergència van baixat considerablement degut a la crisi econòmica que ens està afectant en tots els sentits. Actualment, a pesa...