Memòria històrica

A l’última sessió el tema central ha estat els conflictes entre les comunitats, concretament, entre l’oposició que sorgeix forces vegades entre una part de la població i la investigació arqueològica, sobretot la oposició que genera una part de la població jueva. A més, també hem tractat la reivindicació de la cultura afroamericana i en relació, l’arqueologia de l’esclavisme i tot allò que comporta; les formes de vida de la població esclava, la dominació i formes de resistència, els vincles amb el passat africà i la diàspora africana. A part de la reivindicació per les poblacions oprimides pel colonialisme blanc. 

Arran d’aquest conflicte entre els arqueòlegs i les societats jueves, o bé natives americanes a classe ha sorgit un debat en el qual ens preguntàvem sobre les raons que podrien tenir aquestes societats per mostrar tanta reticència a les excavacions als jaciments jueus i/o natius americans. Normalment aquest rebuig ve donat per la indiferència als resultats dels arqueòlegs sobre els cossos i assentaments indígenes. És a dir, que el problema gira en voltant els morts. Aquesta problemàtica dels morts també es pot exportar al territori català; a les fosses comunes de la guerra civil. La problemàtica al voltant de les fosses sorgeix a partir del conflicte entre com s’han de tractar els cossos, són restes arqueològiques o “persones”?

Era conscient d’algunes objeccions que provoquen alguns col·lectius a la feina dels arqueòlegs a l’hora d’obrir algunes necròpolis o excavar alguna localització “sagrada” per la religió de la població local, per exemple, moltes metròpolis fenícies no han pogut ser estudiades arqueològicament perquè molts vestigis es troben sota les mesquites de les ciutats... És fins a cert punt comprensible que la religió en un país religiós regeixi allò que es pot excavar o no, però en un país teòricament laic trobo que és incomprensible que la pressió d’una religió pugui aturar un estudi arqueològic beneficiós per tota la societat. Precisament crec que no s’hauria de fer cas d’aquestes associacions que volen aturar un estudi a un país teòricament laic.

Respecte a les investigacions que es duen a terme a la península sobre el material de la guerra civil , crec que s’hauria de definir la manera de com es tracten els cadàvers. És a dir, si són material arqueològic o humans (tractats per un forense). A continuació, m’agradaria comentar que a pesar de les excavacions més o menys actuals que s’estan duent a terme a Catalunya són insuficients, perquè a pesar que han estat impulsades per una llei de la Generalitat moltes altres van ser tombades pel Govern espanyol i, inclús ara, tot s’ha quedat aturat per culpa de l’article 155. Per tant, a pesar dels intents que es fan des d’organitzacions civils regionals, o, fins i tot des del parlament si des del govern central no es fa un primer pas cap a la memòria històrica per moltes propostes que es presentin cap tindrà èxit. A més, m’agradaria recordar que en aquest estat encara no s’ha realitzat cap judici condemnant el franquisme i els seus actes.

Logo de Associación para la Recuperación de la Memoria Histórica- Aquest logo és un exemple per vuele des de quien plataformes s'intenta impulsar la memòria histórica; plataformes socials no institucionals.