Sortida de camp 1– Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet)

Primer de tot, m’agradaria fer una petita introducció sobre aquest jaciment i la seva situació; el Puig Castellar és un poblat iber situat a Santa Coloma de Gramenet que fou fundat per la tribu dels laietans cap al segle VI aC i fou abandonat entre els segles III i II aC. És un dels poblats ibèrics més ben conservats dels voltants de la ciutat de Barcelona.

Actualment, el poblat del Puig Castellar és un espai patrimonial de lliure accés, així que, la majoria de gent que ve obté de forma autònoma la informació sobre el jaciment, a partir exclusivament de la senyalització, els plafons i els espais museogràfics.

Puig Castellar va ser excavat durant els anys 50 i es va cobrir posteriorment. Actualment a mesura que arriben les subvencions es van destapant certes parts per fer el manteniment, com també es fa el manteniment, més o menys precari, de les reconstruccions fetes. Cal tenir en compte que aquest manteniment només es pot fer quan arriben les subvencions ja que aquest jaciment en qüestió no compta amb un pressupost fix, com pot ser Ullastret. Així que com que depenen de subvencions que no sempre arriben regularment, és molt difícil disposar d’una museografia potent o simplement d’uns guies per realitzar visites guiades, factor, que es molt notori durant les visites.

Respecte l’estat de conservació del jaciment és molt pobre, ja que el jaciment ha estat reconstruït per aficionats, tot i així, gracies a la reconstrucció dels murs es pot, si més no, intuir la disposició dels habitacles. La reconstrucció de l’habitacle, al meu parer, només serveix per fer-se una vaga idea sobre la forma i les dimensions que tenien aquestes construccions unicel·lulars, ja que no compte amb cap mena de plafó informatiu a l’interior per poder identificar les diferents àrees de l’habitacle, ja que hi ha una reconstrucció que no queda clar que és, de fet, entre nosaltres hi ha hagut desavinences a l’hora de decidir què era. Tot i així, un vot a favor de la reconstrucció de l’habitat podria ser la bona diferenciació entre el sòcol de pedra i el, suposat, tovot.

Ara bé, el jaciment està reconstruït de manera que és molt difícil poder observar les diferents nivells d’ocupació, de fet, únicament es poden diferenciar alguns nivells estratigràfics, corresponents a alguns fonaments de mur. De fet, la reconstrucció dels murs esta feta de tal manera que es poden identificar les diferents parts; una cinta vermellosa separa els dos murs a temporals. Respecte la circulació dins del jaciment, és intuïtiva ja que es va seguint el camí marcat per la roca mare i la, més o menys, delimitada muralla.

A pesar d’aquesta falta de pressupost regular el jaciment compta amb diversos plafons explicatius dispersats pel jaciment, uns plafons que molts cops no estan contemplats al mapa i que segueixen un itinerari una mica rebuscat que es pot no seguir correctament per culpa de la confusió d’alguns mapes gravats sobre els plafons, ja que aquests mapes gravats no assenyalen tots els punts amb plafons( no tots els plafons estan numerats).

Amb referencia a la grafia i les il·lustracions, estan gravades als panells d’acer inoxidables, per tant són textos simples i entenedors dirigits per a persones sense coneixements profunds de la historia en general, un punt a favor dels plafons és que hi ha gravats els materials que s’han trobat, no fa el mateix efecte que veure’ls en directe però és útil. En quant el material utilitzat pels plafons informatius, és acer inoxidable fet expressament per superar els efectes vandàlics i les inclemències del temps, a part, és la manera més econòmica d’informar a la població sobre el jaciment.

Referent als elements museogràfics, no n’hi ha, se suposa que manquen per la falta de pressupost i per culpa dels efectes vandàlics que van afectar al jaciment al passat. De fet, aquest fet fa perdre una possibilitat molt gran de fer més entenedor el conjunt del jaciment.

Per concloure m’agradaria fer una petita valoració, a part de la que he anat fent al llarg d’aquesta ressenya... Puig Castellar no és el millor jaciment ibèric del país, tampoc té la millor museografia ni els millors plafons explicatius, tot i així, sabent que la reconstrucció ha estat feta per aficionats el resultat ha estat prou positiu, a part, les adversitats de la intempèrie i tenir pocs recursos per destinar a aquest factor.

Amb referència a la segona activitat que hem dut a terme al jaciment, crec que ha estat molt positiva ja que hem pogut veure, exemplificat a la perfecció, la possibilitat d’aplicar els conflictes passats al present. A part, ha estat molt interessant veure les diferents posicions que sortien entre nosaltres, concretament, m’ha causat molta impressió la posició que ha sortit entre el nostre grup; fer veure que ens sotmetíem i després actuar a la clandestinitat, una opció que em recorda força al catalanisme durant el franquisme. El fet de ser els únics que no optàvem per la revolta, ha estat graciós, ja que el nostre grup tenia majoria de components de pensament independentista catalana i sembla contradictori que no haguem optat per la revolta, però creiem que era millor la organització feta amb temps que no una revolta mal feta i rapida que podria causar la repressió i l’eliminació de la nostra cultura(la ibèrica). També és cert que la nostra posició pot haver estat viciada pels nostres coneixements actuals de la historia romana i ibera.

En conclusió, a pesar de tots els factors negatius que he torbat del jaciment crec que ha estat una visita positiva, útil i didàctica. Definitivament, la part més entretinguda de la sortida ha estat la segona activitat ja que trobo que sempre és interessant escoltar diverses opinions sobre un mateix tema.