Entrades

Arqueologia: sortides laborals.

Imatge
Avui hem finalitzat les classes teòriques de Gestió i Difusió mitjançant lliçó sobre com ha evolucionat la sortida laboral de l’arqueologia al llarg dels anys, i naturalment, ens hem centrat amb les sortides econòmiques actuals i sobre, amb sorpresa meva, la gran externalització que hi ha actualment de la majoria activitats referents a l’arqueologia; tot són empreses externes. A més a més, també hem desmitificat que totes les sortides relacionades amb l’arqueologia estiguin relacionades amb la Universitat, perquè, tal com acabo de comentar, cada vegada s’estan externalitzant més les activitats referents a aquest estudi. Primer de tot, hem iniciat la classe apuntant en un paper com ens veiem professionalment al cap de 10 anys, a continuació hem comparat a la pissarra les nostres respostes. La gran àmplia majoria ens veiem fent investigació a la universitat, exercint docència o simplement treballant en la nostra especialitat. La majoria d’opcions feien referencia a treballar dins de
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El turó de la Rovira

Imatge
Avui, divendres dia 1, hem realitzat la sortida al Turó de la Rovira, o més popularment conegut com el barri del Carmel. Avui hem pogut veure a través de les evidències materials i a través d’una museïtzació les diferents fases d’ocupació que ha patit aquest turó; l’ocupació militar per part de la defensa Barcelonina en contra dels atacs franquistes i, a la fase posterior, l’ocupació per part dels immigrants provinents de diferents llocs d’Espanya i Catalunya creant així barris sencers plens de barraques construïdes a partir de material reciclat. Aquesta fase de barraquisme va durar fins ben entrats els 70’, quan per fi es van construir edificis pels habitants del Carmel i d’altres zones de barraques, com el Camp de la Bota per exemple. És a dir, que fins fa relativament poc aquesta zona no es va “desbarraquitzar”, a més, aquest període de transició no va provocar una millora immediata de la zona, sinó que fins dos o tres anys enrere la zona era normalment freqüentada per traficants d
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Memòria històrica

Imatge
A l’última sessió el tema central ha estat els conflictes entre les comunitats, concretament, entre l’oposició que sorgeix forces vegades entre una part de la població i la investigació arqueològica, sobretot la oposició que genera una part de la població jueva. A més, també hem tractat la reivindicació de la cultura afroamericana i en relació, l’arqueologia de l’esclavisme i tot allò que comporta; les formes de vida de la població esclava, la dominació i formes de resistència, els vincles amb el passat africà i la diàspora africana. A part de la reivindicació per les poblacions oprimides pel colonialisme blanc.   Arran d’aquest conflicte entre els arqueòlegs i les societats jueves, o bé natives americanes a classe ha sorgit un debat en el qual ens preguntàvem sobre les raons que podrien tenir aquestes societats per mostrar tanta reticència a les excavacions als jaciments jueus i/o natius americans. Normalment aquest rebuig ve donat per la indiferència als resultats dels arqueòleg
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Xarxes il·legals de patrimoni arqueològic

Imatge
A la sessió d’avui hem tractat tot els procediments i les implicacions referents a l’espoliació i el transit il·legal de béns arqueològics. Primer de tot hem identificat els principals països als quals es duen a terme aquestes activitats d’espoliació, per exemple, a Síria hi ha molts camps on es troba material arqueològic ple de forats provocats per la població local que busca material valuós per poder exportar cap a occident. A part d’aquests primers factors, també hem tractat les diferents xarxes jeràrquiques que fan possible aquest trànsit de material, xarxa la qual té actors com els col·leccionistes privats, museus i, fins i tot, diversos possibles arqueòlegs que fan possible el blanqueig d’aquests elements.   Tota aquesta problemàtica que provoca aquesta xarxa d’espoliació il·legal provocà diversos intents de sanció i de regularització per part d’organitzacions com l’UNESCO,   a part, aquesta xarxa també provocà una re definició del concepte de “patrimoni de la humanitat”.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació